Ara
no sé si ho he somiat. No en tinc dades concretes... però m’ha semblat llegir un
titolet en algun diari que afirmava que a l’escriptora (entre altres coses)
Lucía Exebarria el seu metge li ha receptat marxar d’Espanya! Marxar d’Espanya
per prescripció facultativa!
És
a dir: a l’escriptora Etxebarria l’hi agafa un atac d’ansietat pels motius que ella
sabrà i el metge li recepta marxar d’Espanya? Per favor, com no se’ns havia ocorregut
abans? No badem, a què esperem? Mira, no havia lligat mai caps, però és evident
que ja estem tardant, perquè l’ansietat la portem a sobre! Jo ara mateix vaig al
CAP a demanar al metge de capçalera que m’incorpori a la recepta electrònica
això de marxar d’Espanya tant si com no, per prescripció facultativa, perquè la
Salud és el principal. I us convido a fer el mateix. De fet, l’11 de setembre hi
podeu anar tots junts aprofitant la cadena. Abreugem el camí!, deixem-nos d’una
vegada d’aquest conte de la vella que ens fa veure la padrina i del que només
ens enduem un joc d’ hòsties.
Per
això confesso que vull ser Lucía Etxebarria. Entenguem-nos. No en la seves
facetes de dona, escriptora guardonada amb premis milionaris, excel·lent showgirl
allà on la convidin, hereu escampa del que encara no té... No. Vull ser la Lucía que marxa d’Espanya per
prescripció facultativa i tothom ho accepta de bon grat.
(Publicat a Núvol, el 12 d'agost de 2013)
