dimarts, 13 d’agost de 2013

Vull ser Lucía Etxebarría


Ara no sé si ho he somiat. No en tinc dades concretes... però m’ha semblat llegir un titolet en algun diari que afirmava que a l’escriptora (entre altres coses) Lucía Exebarria el seu metge li ha receptat marxar d’Espanya! Marxar d’Espanya per prescripció facultativa!

És a dir: a l’escriptora Etxebarria l’hi agafa un atac d’ansietat pels motius que ella sabrà i el metge li recepta marxar d’Espanya? Per favor, com no se’ns havia ocorregut abans? No badem, a què esperem? Mira, no havia lligat mai caps, però és evident que ja estem tardant, perquè l’ansietat la portem a sobre! Jo ara mateix vaig al CAP a demanar al metge de capçalera que m’incorpori a la recepta electrònica això de marxar d’Espanya tant si com no, per prescripció facultativa, perquè la Salud és el principal. I us convido a fer el mateix. De fet, l’11 de setembre hi podeu anar tots junts aprofitant la cadena. Abreugem el camí!, deixem-nos d’una vegada d’aquest conte de la vella que ens fa veure la padrina i del que només ens enduem un joc d’ hòsties.

Per això confesso que vull ser Lucía Etxebarria. Entenguem-nos. No en la seves facetes de dona, escriptora guardonada amb premis milionaris, excel·lent showgirl allà on la convidin, hereu escampa del que encara no té...  No. Vull ser la Lucía que marxa d’Espanya per prescripció facultativa i tothom ho accepta de bon grat.
 
(Publicat a Núvol, el 12 d'agost de 2013)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada